Història i patrimoni
El municipi de Sanaüja (del basc zani-goia, que vol dir “guardià de dalt”) es troba situat al nord de la comarca de la Segarra, a la vall mitjana del riu Llobregós. Presidida pel perfil emblemàtic del castell, l’antiga Sanaüja és avui una vila tranquil•la d’uns cinc-cents habitants, però també esdevé un passeig per la història carregat de tresors i de sorpreses.
Dels antics portals d’accés a l’interior del poble -el de Sant Roc, el dels Escots…-, en destaca el conegut com “La Portelleta”, un pas cobert amb una successió d’arcs que constitueix un dels llocs mes encisadors de la vila.
L’església parroquial de Santa Maria, que presideix la placa Major, és un dels temples gòtics mes elegants de la comarca, construït en gran part durant el segle XIV a l’esguard de patrocini del bisbal i la puixança de la vila en aquella època. És un edifici d’una sola nau amb capelles laterals i hi destaquen les escultures d’alguns capitells i claus de volta, amb representacions del Naixement del mateix escut de la vila.
Un cop situats fora el perímetre de les muralles, trobem les noves escoles i les piscines, les construccions mes contemporànies de la vila. Vora el pont hi ha l’edifici de l’escorxador, construït l’any 1914 amb influencies modernistes i els safareigs públics. Des d’aquest indret s’inicia el Camí de la Font, que transcorre envoltat d’horts pel marge dret de la Riera de Sanaüja.
Un dels principals tresors artístics de Sanaüja és la magnífica col•lecció de seixanta esteles funeràries discoïdals una de les mes importants de Catalunya, que es conserven al museïtzació a l'església romànica de Santa Magdalena i que estan datades entre els segles XII i XVIII.
El pont medieval (s.XIV-XV) era, antigament, el principal accés a la vila. Es tracta d’una construcció sòlida amb dos ares de mig punt, mènsules i tallamar, que constitueix un dels exemples mes interessants de l’arquitectura civil de les nostres contrades.
Sanaüja encara conserva la seva estructura medieval i té el centre a la plaça Major, des de la qual s’estenen els carrers fins ais límits de la muralla.
El castell s’imposa damunt del turó que domina el poble. Es tracta d’un dels castells mes primerencs de la comarca i els seus orígens es remunten al segle XI. Les restes que avui es conserven evidencien diverses fases constructives La portella fins arribar als segles XVI i XVII, quan el castell fou convertit en palau episcopal. L’any 1583 fou ordenat sacerdot a l’església del castell, Sant Josep de Calassanç. D’aquesta època, és el magnífic campanar de cadireta amb cinc ulls, que va . fer les funcions de campanar fins abans de la Guerra Civil. L’any 1929 es va construir un nou campanar en un extrem de la placa, i la seva estructura, amb coronament de ferro, dona una nota curiosa: la seva “modernitat” sembla desafiar l’antic campanar del castell.
Resguardar-se sota els porxos de la placa o passejar pels carrers de Sanaüja és viatjar a través del temps, des de l’encant medieval de la Portelleta fins a les cases senyorials dels segles moderns, amb grans portals adovellats i llindes esculturades.
La Font de Ferro, coneguda pel particular gust de la seva aigua ferruginosa, és un espai de recer i d’esbarjo protegit per uns plataners centenaris.
A 1 km al sud de la vila, davant la cruïlla que condueix al nucli urbà, trobem el santuari de la Mare de Déu del Pla, on també es venera la imatge de Santa Rita, de molta devoció a la contrada. Es troba situat vora les restes de l’antic convent agustinià.